1. |
La forastera
03:48
|
|
||
De la ciutat que ofega i no em deixa espai,
de la ciutat que ofega i no em deixa espai,
me’n torne a ma casa i trobe buida la vall,
me’n torne a ma casa i trobe buida la vall.
Terra on em vaig criar jo li vull cantar,
terra on em vaig criar jo li vull cantar,
pels pocs que ara queden i pels que tornaran,
pels pocs que ara queden i pels que tornaran.
Tornaré al lloc que em va vore nàixer.
Sé molt bé qui sóc i on em vaig criar.
Benvinguts aquells que el volen fer créixer.
No soc jo, som moltes qui volem tornar.
I forastera et diran,
però saps que és el teu poble.
No vas tu sola a la vall,
són moltes que a casa tornen.
|
||||
2. |
El gelater
03:53
|
|
||
'Que' cançons més boniques que s’escolten
quan passa pel carrer el gelater.
De Xixona a Batoi, va amb la carreta
per poder-se guanyar el jornal.
Tots els xiquets del poble corren darrere
i les dones 's'assomen' per vore'l passar.
Tots els xiquets del poble corren darrere
i la gent s’emociona al vore'l passar.
Ai, gelater, ja has arribat,
t'està esperant tot el mercat.
Ai, gelater, ja has arribat,
tots volen un dels teus gelats.
'Que' cançons més boniques s’escoltaven
quan arribava al mercat el gelater.
Ara ha arribat al poble una gran empresa
que li intenta furtar el jornal.
Tot el dia se'l passa fent faena,
però no li han comprat ni un gelat.
Tot el dia se'l passa fent faena
i li toca tornar-se’n de nou carregat.
Ai, gelater què t’ha passat,
que no has venut ni un gelat?
Ai, gelater què t’ha passat?
Que algú ja el ven molt més barat.
Ai, gelater què t’ha passat?
Artesania per al paladar!
El 'mantecao' i llet merengada!
Ai, gelater, una terrineta!
Què t'ha passat? Què t'ha passat?
Les dones ja no 's'assomaran'
i l'empresa tot s'ho ha emportat.
Que corre, que rema,
però no ven gelats.
|
||||
3. |
Ai, mare
04:50
|
|
||
Nits i vespres plens de festa,
juntes 'nem perdent el seny,
el meu cor balla amb la resta,
que sense elles no soc res.
Cantarem la nostra vida,
esta es la nostra elecció,
ja em fa igual tota eixa 'criba',
ja no vull més redempció.
Jo no vull tenir un home,
millor fadrina que 'casà'.
A tots els que em dieu coses:
ja mai més em fareu mal.
Sense por fem front a l’ona,
nadem davant de taurons.
Despenjades de la norma
perquè el premi és molt millor.
Cantarem la nostra vida,
esta es la nostra elecció,
ja em fa igual tota eixa 'criba',
ja no vull més redempció.
Jo no vull tenir un home,
l’altar mai he de xafar.
Consellers i xafarderes,
ja m’haureu de perdonar.
|
||||
4. |
Els meus noms
04:03
|
|
||
Fill de la mala fortuna,
soc un rodamon perdut.
Porte el pes sobre l'esquena
dels judicis i els insults.
La gràcia natural
en un maleït com jo
no és del tot habitual
o això diuen els majors.
Que ara es viu d’una manera
i que jo no soc profitós,
que soc una sangonera,
que no aporte res al món.
Diuen de la gent com jo
(romancer, malfaener)
que no té sort al món
(i que a tots dona quefer).
Vaig fent camí
cantant cançons de dol.
Condemnat i maleït
són els meus noms.
Festejant que ha eixit la lluna,
mai no veig la llum del sol.
Vida, no n’hi ha més que una,
gaudiré fins a la mort.
|
||||
5. |
Es balla així
03:40
|
|
||
Si vens baix de la costera
on la música sona,
no t'oblides que allí estem,
baix d'una olivera
amb el vi per passar el temps.
Posa un got o dos o tres,
fem llarga l’espera
abans que ens en anem.
Quan el guitarró ressona,
no hi ha calma ni descans.
Beure, tocar i dansar
mentre la veu pregona
amb el vi per passar el temps.
Posa un got o dos o tres
fem llarga l’espera.
Si es balla així, el dia no té fi.
Quan el sol se'n vaja i torne,
ja sabrem que s’ha acabat
i hem d’anar a treballar.
Abans que ningú ens cobre,
hem de guanyar-nos els diners.
Posa un got o dos o tres.
No tinc la cartera,
ja li pagarem.
Si es balla així, el dia no té fi.
|
||||
6. |
L'adeu
04:00
|
|
||
Ja no ens queda res,
no puc donar-te més.
Ací es queda esta dona,
nua de veu i pell.
És el moment de dir adeu.
Suren els meus cabells
entre tots els plaers.
I em perd entre preguntes,
si açò es un passatemps.
És el moment de dir adeu.
I, si el final arriba,
ja no podem fer res.
Estic acostumada a dir adeu
és desafortunat que ho diga.
No vull quedar-me ací, la vida és breu.
Que siga com siga.
Mudant els meus colors,
passen les estacions.
S’acaba una partida
on no hi ha guanyadors.
És el moment de dir adeu.
|
Tito Pontet Alcoi, Spain
Música jamaicana i llatina des de l'Alcoià i el Comtat.
Streaming and Download help
If you like Tito Pontet, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp